infatuar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /iɱ.fə.tuˈa/
Occidental: nord-occidental /iɱ.fa.tuˈa/, valencià /iɱ.fa.tuˈaɾ/

Verb[modifica]

in·fa·tu·ar trans., pron. ‎(pronominal infatuar-se)

  1. Fer tornar a algú fatu.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: infatuo, infatua, infatuem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \iɱ.faˈtwaɾ\
Americà: alt \iɱ.f(a)ˈtwaɾ\, baix \iŋ.faˈtwaɾ\, austral \iɱ.faˈtwaɾ\

Verb[modifica]

in·fa·tuar trans. ‎(present infatúo, passat infatué, futur infatuaré)

  1. infatuar