Vés al contingut

infatuar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /iɱ.fə.tuˈa/
Occidental:  nord-occidental /iɱ.fa.tuˈa/, valencià /iɱ.fa.tuˈaɾ/

Verb[modifica]

infatuar trans., pron. ‎(pronominal infatuar-se)

  1. Fer tornar a algú fatu.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: infatuo, infatua, infatuem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·fa·tu·ar (4)

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: \iɱ.faˈtwaɾ\
Americà: alt \iɱ.f(a)ˈtwaɾ\, baix \iŋ.faˈtwaɾ\, austral \iɱ.faˈtwaɾ\

Verb[modifica]

infatuar trans. ‎(present infatúo, passat infatué, futur infatuaré)

  1. infatuar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·fa·tuar (3)