infatuar

Català

• Pronúncia:

Oriental: /iɱ.fə.tuˈa/

Occidental: nord-occidental /iɱ.fa.tuˈa/, valencià /iɱ.fa.tuˈaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: infatuà
• Etimologia: Del llatí infatuāre.

Verb

in·fa·tu·ar trans., pron. ‎(pronominal infatuar-se)

1. Fer tornar a algú fatu.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	infatuar			haver infatuat
gerundi	infatuant			havent infatuat
participi	infatuat, infatuada, infatuats, infatuades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infatuo	infatues	infatua	infatuem	infatueu	infatuen
	infatue						val
	infatuï						sept
	infatuu				infatuau		bal, alg
				infatuam			bal
imperfet	infatuava	infatuaves	infatuava	infatuàvem	infatuàveu	infatuaven
passat simple	infatuí	infatuares	infatuà	infatuàrem	infatuàreu	infatuaren
futur	infatuaré	infatuaràs	infatuarà	infatuarem	infatuareu	infatuaran
condicional	infatuaria	infatuaries	infatuaria	infatuaríem	infatuaríeu	infatuarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infatuï	infatuïs	infatuï	infatuem	infatueu	infatuïn
	infatue	infatues	infatue			infatuen	occ, bal
imperfet	infatués	infatuessis	infatués	infatuéssim	infatuéssiu	infatuessin
		infatuesses		infatuéssem	infatuésseu	infatuessen
	infatuàs	infatuassis	infatuàs	infatuàssim	infatuàssiu	infatuassin	bal
		infatuasses		infatuàssem	infatuàsseu	infatuassen	val, bal (1)
	infatuara	infatuares	infatuara	infatuàrem	infatuàreu	infatuaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	infatua	infatuï	infatuem	infatueu	infatuïn
	–				infatuau		bal, alg
	–		infatue			infatuen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	infatuariva	infatuarives	infatuariva	infatuarívem	infatuaríveu	infatuariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	infatuessi		infatuessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...infatuat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...infatuar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...infatuat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...infatuat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...infatuat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...infatuat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...infatuar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...infatuat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...infatuat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...infatuat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: infatuo, infatua, infatuem

Derivats

• desinfatuar
• Relacionats: infatuació

Traduccions

Traduccions: infatuar

• Anglès: infatuate ^(en)
• Castellà: infatuar ^(es)
• Francès: infatuer ^(fr)

• Italià: infatuare ^(it)
• Llatí: infatuare ^(la)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \iɱ.faˈtwaɾ\

Americà: alt \iɱ.f(a)ˈtwaɾ\, baix \iŋ.faˈtwaɾ\, austral \iɱ.faˈtwaɾ\

• Etimologia: Del llatí infatuāre.

Verb

in·fa·tuar trans. ‎(present infatúo, passat infatué, futur infatuaré)

1. infatuar