imago

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iˈma.ɡo/

Nom

imago ‎(acusatiu imagon, plural imagoj, plural acusatiu imagojn)

1. imaginació
2. al·lucinació

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪˈmaː.ɡoː/
• Etimologia: Format amb el protoitàlic *ima- («còpia») més el verb ago.

Nom

imāgō f. ‎(genitiu imāginis)

1. imatge

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	imāgō	imāginēs
Vocatiu	imāgō	imāginēs
Acusatiu	imāginem	imāginēs
Genitiu	imāginis	imāginum
Datiu	imāginī	imāginibus
Ablatiu	imāgine	imāginibus