Vés al contingut

hipoteca

De Viccionari
Potser volíeu: hipotecà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /i.puˈtɛ.kə/, occidental /i.poˈte.ka/
  • Rimes: -ɛka
  • Etimologia: Del llatí hypothēca provinent del grec ύποθήκη ‎(ýpothḗkē) compost de ὑπό ‎(hypó, «per baix de») i θήκη ‎(thḗkē, «caixa, bossa, dipòsit, conjunt de coses dipositades»).

hipoteca f. ‎(plural hipoteques)

  1. Finca que queda obligada a la seguretat d'algun crèdit.

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

hipoteca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de hipotecar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb hipotecar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: hi·po·te·ca (4)
  • Heterograma de 8 lletres (acehiopt)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /i.poˈte.ka/
Americà: alt /i.poˈte.k(a)/, baix /i.poˈte.ka/

hipoteca f. ‎(plural hipotecas)

  1. hipoteca

Verb

[modifica]

hipoteca

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb hipotecar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb hipotecar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: hi·po·te·ca (4)
  • Heterograma de 8 lletres (acehiopt)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hipoteca