hipoteca

Potser volíeu: hipotecà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /i.puˈtɛ.kə/, occidental /i.poˈte.ka/
• Rimes: -ɛka
• Etimologia: Del llatí hypothēca provinent del grec ύποθήκη ‎(ýpothḗkē) compost de ὑπό ‎(hypó, «per baix de») i θήκη ‎(thḗkē, «caixa, bossa, dipòsit, conjunt de coses dipositades»).

Nom

hipoteca f. ‎(plural hipoteques)

1. Finca que queda obligada a la seguretat d'algun crèdit.

Derivats

• subhipoteca

Relacionats

• hipotecar
• hipotecari

Traduccions

Traduccions

• Albanès: hipotekë ^(sq) f.
• Alemany: Hypothek ^(de) f.
• Anglès: mortgage ^(en)
• Àrab: رَهْن‎ ^(ar) m.
• Armeni: հիպոթեկ ^(hy) ‎(hipotek)
• Basc: hipoteka ^(eu)
• Belarús: іпатэ́ка ^(be) f. ‎(ipateka)
• Búlgar: ипоте́ка ^(bg) f. ‎(ipoteka)
• Castellà: hipoteca ^(es) f.
• Còrnic: marwostel ^(kw) m.
• Danès: pant ^(da)
• Eslovac: hypotéka ^(sk) f.
• Eslovè: hipoteka ^(sl) f.
• Esperanto: hipoteko ^(eo)
• Finès: asuntolaina ^(fi)
• Francès: hypothèque ^(fr)
• Friülà: ipoteche ^(fur) f.
• Gallec: hipoteca ^(gl) f.
• Gal·lès: morgais ^(cy) m.
• Georgià: იპოთეკა ^(ka) ‎(ipòteka)
• Grec: υποθήκη ^(el) f. ‎(ipothiki)
• Grec antic: ὑποθήκη ^(grc) f. ‎(hypothḗkē)
• Hebreu: משכנתא‎ ^(he) f.
• Hindi: गिरो ^(hi)
• Hongarès: jelzálog ^(hu)
• Ido: hipoteko ^(io)
• Irlandès: morgáiste ^(ga) m.
• Italià: ipoteca ^(it)
• Japonès: 抵当 ^(ja)
• Kazakh: ипотека ^(kk) ‎(ïpoteka/ipoteka)
• Kirguís: ипотека ^(ky) ‎(ipoteka)
• Letó: hipoteka ^(lv)
• Lituà: ipoteka ^(lt)
• Llatí: hypotheca ^(la), pignus ^(la) n.
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Luxemburguès: Hypothéik ^(lb) f.
• Maltès: ipoteka ^(mt) f.
• Maori: mokete ^(mi)
• Neerlandès: hypotheek ^(nl) m.
• Noruec: hypothek ^(no) n.
• Occità: ipotèca ^(oc)
• Persa: رهن‎ ^(fa)
• Polonès: kredyt hipoteczny ^(pl) m.
• Portuguès: hipoteca ^(pt) f.
• Retoromànic: ipoteca ^(rm) f.
• Romanès: ipotecă ^(ro) f.
• Rus: ипоте́ка ^(ru) f. ‎(ipoteka)
• Serbocroat: хипотека ^(sh), hipoteka ^(sh) f.
• Suahili: rehani ^(sw)
• Suec: hypotek ^(sv) n.
• Tadjik: гаравпулӣ ^(tg)
• Tai: จำนอง ^(th)
• Tàtar: ипотека ^(tt)
• Turc: ipotek ^(tr)
• Txec: hypotéka ^(cs) f.
• Ucraïnès: іпоте́ка ^(uk) f. ‎(ipoteka)
• Uzbek: ipoteka ^(uz)
• Xinès: 抵押 ^(zh) ‎(dǐyā)

Verb

hipoteca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de hipotecar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb hipotecar

Miscel·lània

• Síl·labes: hi·po·te·ca (4)
• Heterograma de 8 lletres (acehiopt)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /i.poˈte.ka/

Americà: alt /i.poˈte.k(a)/, baix /i.poˈte.ka/

• Rimes: -eka
• Etimologia: Del llatí hypotheca, del grec antic ὑποθήκη ‎(hypothḗkē).

Nom

hipoteca f. ‎(plural hipotecas)

1. hipoteca

Verb

hipoteca

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb hipotecar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb hipotecar

Variants

• [2]: (voseo) hipotecá

Miscel·lània

• Síl·labes: hi·po·te·ca (4)
• Heterograma de 8 lletres (acehiopt)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hipoteca