habilito

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.βiˈɫi.tu/, occidental /a.βiˈɫi.to/
• Rimes: -ito

Verb

habilito

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de habilitar.

   [Jo] habilito, habilite, habilit o habiliti.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb habilitar.

   [Que jo] habilito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] habiliti o habilite.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb habilitar.

   [Que ell/ella/vostè] habilito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] habiliti o habilite.

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bi·li·to (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.βiˈli.to\

Americà: alt /a.biˈli.t(o)/, baix \a.βiˈli.to\

• Rimes: -ito

Verb

habilito

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb habilitar

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /haˈbɪ.lɪ.toː/
• Etimologia: Derivat de habilis.

Verb

habilitō ‎(1a present^?), habilitās ‎(2a present), habilitāre ‎(infinitiu), habilitāvī ‎(perfet), habilitātum ‎(supí)

1. habilitar, jo habilito

Sinònims

• adaptō