habilito

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ha·bi·li·to

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de habilitar
    [Jo] habilito, habilite, habilit o habiliti.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb habilitar
    [Que jo] habilito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] habiliti o habilite.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb habilitar
    [Que ell/ella/vostè] habilito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] habiliti o habilite.


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \a.βiˈli.to\
Americà: alt /a.biˈli.t(o)/, baix \a.βiˈli.to\

Verb[modifica]

ha·bi·li·to

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb habilitar


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

habilitō ‎(1a present?), habilitās ‎(2a present), habilitāre ‎(infinitiu), habilitāvī ‎(perfet), habilitātum ‎(supí)

  1. habilitar, jo habilito

Sinònims[modifica]