gurdus
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈɡʊr.dʊs/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu *ghrēu- («friccionar, polimentar»), d'on va prendre la idea subjacent de «[mal] polimentat» i d'«imbècil» a Hispània.
Adjectiu[modifica]
gurdus m., gurda f., gurdum n.
Declinació[modifica]
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | gurdus | gurda | gurdum | gurdī | gurdae | gurda | |
| Vocatiu | gurde | gurda | gurdum | gurdī | gurdae | gurda | |
| Acusatiu | gurdum | gurdam | gurdum | gurdōs | gurdās | gurda | |
| Genitiu | gurdī | gurdae | gurdī | gurdōrum | gurdārum | gurdōrum | |
| Datiu | gurdō | gurdae | gurdō | gurdīs | |||
| Ablatiu | gurdō | gurdā | gurdō | gurdīs | |||
Nom[modifica]
gurdus m. (genitiu gurdī)
- imbècil, babau
- Ex.: Hic est [inquit] ille gurdus, quem ego me abhinc menses duos ex Africa venientem excepisse tibi narravi. [1]—(traducció:«Aquí està aquell imbècil el qual, quan fa dos mesos vaig arribar d'Àfrica, em va venir a veure, com ja us he dit.»)
- Ex.: Et gurdos, quos pro stolidis accipit vulgus, ex Hispania duxisse originem audivi.[2] —(traducció:«Gurdos, amb el significat vulgarment emprat d'imbècil, és una accepció que ve d'Hispània.»)
Declinació[modifica]
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | gurdus | gurdī |
| Vocatiu | gurde | gurdī |
| Acusatiu | gurdum | gurdōs |
| Genitiu | gurdī | gurdōrum |
| Datiu | gurdō | gurdīs |
| Ablatiu | gurdō | gurdīs |