gurdus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɡʊr.dʊs/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu *ghrēu- («friccionar, polimentar»), d'on va prendre la idea subjacent de «[mal] polimentat» i d'«imbècil» a Hispània.

Adjectiu[modifica]

gurdus m., gurda f., gurdum n.

  1. groller, rúsric, bast

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu gurdus gurda gurdum gurdī gurdae gurda
Vocatiu gurde gurda gurdum gurdī gurdae gurda
Acusatiu gurdum gurdam gurdum gurdōs gurdās gurda
Genitiu gurdī gurdae gurdī gurdōrum gurdārum gurdōrum
Datiu gurdō gurdae gurdō gurdīs
Ablatiu gurdō gurdā gurdō gurdīs


Nom[modifica]

gurdus m. ‎(genitiu gurdī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu gurdus gurdī
Vocatiu gurde gurdī
Acusatiu gurdum gurdōs
Genitiu gurdī gurdōrum
Datiu gurdō gurdīs
Ablatiu gurdō gurdīs
  1. imbècil, babau
    Ex: Hic est [inquit] ille gurdus, quem ego me abhinc menses duos ex Africa venientem excepisse tibi narravi. [1]—(traducció:«Aquí està aquell imbècil el qual, quan fa dos mesos vaig arribar d'Àfrica, em va venir a veure, com ja us he dit.»)
    Ex: Et gurdos, quos pro stolidis accipit vulgus, ex Hispania duxisse originem audivi.[2] —(traducció:«Gurdos, amb el significat vulgarment emprat d'imbècil, és una accepció que ve d'Hispània.»)

Vegeu també[modifica]

  1. Aule Gel·li, Noctes Atticae XVI.7.8
  2. Quintilià, Institutio Oratoria I.5.57