guipe

Català

Verb

guipe

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de guipar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb guipar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb guipar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb guipar

Variants

• [1] guipo, guipi, guip
• [2] guipi, guipo
• [3] guipi, guipo
• [4] guipi

Miscel·lània

• Síl·labes: gui·pe (2)
• Anagrames: pegui, peguí