Vés al contingut

gracia

De Viccionari
Potser volíeu: gracià, gràcia

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ɡɾəˈsi.ə/, occidental /ɡɾaˈsi.a/
  • Rimes: -ia

Verb

[modifica]

gracia

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de graciar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb graciar.

Miscel·lània

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): peninsular /ˈɡɾa.θja/, americà /ˈɡɾa.sja/
  • Rimes: -aθja
  • Etimologia: Del llatí gratia.

gracia f. ‎(plural gracias)

  1. gràcia

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gracia

Esperanto

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ɡraˈt͡si.a/

Adjectiu

[modifica]

gracia ‎(plural graciaj, acusatiu gracian, plural acusatiu graciajn)

  1. graciós

Antònims

[modifica]