desgracia

Potser volíeu: desgràcia

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \dezˈɣɾa.θja\, meridional \dehˈɣɾa.θja\

Americà: alt \dezˈɣɾa.sja\, baix \dehˈɣɾa.sja\

• Rimes: -aθja
• Etimologia: Del prefix des- i gracia.

Nom

desgracia f. ‎(plural desgracias)

1. desgràcia

Derivats

• desgraciar

Verb

desgracia

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb desgraciar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb desgraciar

Variants

• [2]: (voseo) desgraciá

Miscel·lània

• Síl·labes: des·gra·cia (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre desgracia