funda

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: fundà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈfun.ðə/, occidental /ˈfun.ða/
  • Rimes: -unda
  • Etimologia: Del llatí medieval fŭnda ‎(«bossa»).

Nom[modifica]

funda f. ‎(plural fundes)

  1. Embolcall d'un objecte que s'utilitza per protegir-lo i s'adapta a la seva forma.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fun·da (2)

Vegeu també[modifica]

Verb[modifica]

funda

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fundar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fundar


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈfun.da/, meridional \ˈfuŋ.da\
Americà: alt /ˈfun.da/, baix \ˈfuŋ.da\, austral /ˈfun.da/
  • Etimologia: Del llatí fŭnda.

Nom[modifica]

fun·da f. ‎(plural fundas)

  1. funda


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfʊn.da/

Nom[modifica]

funda f. ‎(genitiu fundae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu funda fundae
Vocatiu funda fundae
Acusatiu fundam fundās
Genitiu fundae fundārum
Datiu fundae fundīs
Ablatiu fundā fundīs
  1. fona
  2. bossa (en època medieval)

Verb[modifica]

fundā

  1. segona persona singular del present de l'imperatiu actiu de fundo


Portuguès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfũ.da/
  • Etimologia: Del llatí fundus.

Nom[modifica]

funda f.

  1. fona


Turc
[modifica]

  • Pronúncia: /fun.da/
  • Etimologia: Del grec φούντα ‎(founta).

Nom[modifica]

funda ‎(plural fundalar)

  1. matoll
  2. arbust