funda

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: fundà, fundá


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈfun.də/, occidental /ˈfun.da/
  • Rimes: -unda
  • Etimologia: Del llatí medieval fŭnda ‎(«bossa»), segle XVI, doblet del patrimonial fona.

Nom[modifica]

funda f. ‎(plural fundes)

  1. Embolcall d'un objecte que s'empra per a protegir-lo i s'adapta a la seva forma.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

funda

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fundar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fundar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fun·da (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈfun.da/, meridional \ˈfuŋ.da\
Americà: alt /ˈfun.da/, baix \ˈfuŋ.da\, austral /ˈfun.da/

Nom[modifica]

funda f. ‎(plural fundas)

  1. funda

Sinònims[modifica]

  • (per a armes blanques) vaina

Derivats[modifica]

Adjectiu[modifica]

funda f. ‎(plural fundas)

  1. forma femenina de fundo

Verb[modifica]

funda ‎(infinitiu fundar)

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb fundar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb fundar

Variants[modifica]

Verb[modifica]

funda ‎(infinitiu fundir)

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb fundir
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb fundir
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb fundir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fun·da (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre funda


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfʊn.da/

Nom[modifica]

funda f. ‎(genitiu fundae)

  1. fona
  2. bossa (en època medieval)

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu funda fundae
Vocatiu funda fundae
Acusatiu fundam fundās
Genitiu fundae fundārum
Datiu fundae fundīs
Ablatiu fundā fundīs


Verb[modifica]

fundā

  1. segona persona singular del present de l'imperatiu actiu de fundo


Portuguès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfũ.da/
  • Etimologia: Del llatí fundus.

Nom[modifica]

funda f.

  1. fona


Turc
[modifica]

  • Pronúncia: /fun.da/
  • Etimologia: Del grec φούντα ‎(founta).

Nom[modifica]

funda ‎(plural fundalar)

  1. matoll
  2. arbust