fuera

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfwe.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: Del castellà antic fueras, del llatí foras.

Adverbi

fuera

1. fora, defora

Antònims

• dentro

Derivats

• afuera

Interjecció

¡fuera!

1. fora

Verb

fuera ‎(infinitiu ir)

1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet de subjuntiu del verb ir
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet de subjuntiu del verb ir

fuera ‎(infinitiu ser)

1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet de subjuntiu del verb ser
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet de subjuntiu del verb ser

Sinònims

• fuese

Miscel·lània

• Síl·labes: fue·ra (2)
• Anagrames: feúra, rufea, rufeá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fuera