fuera

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfwe.ɾa/
  • Rimes: -eɾa
  • Etimologia: Del castellà antic fueras, del llatí foras.

Adverbi[modifica]

fuera

  1. fora, defora

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Interjecció[modifica]

¡fuera!

  1. fora

Verb[modifica]

fuera ‎(infinitiu ser)

  1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet de subjuntiu del verb ser
    Si yo fuera rico, me compraría un violín.
    Si fos ric, compraria un violí.
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet de subjuntiu del verb ser

Sinònims[modifica]

fuera ‎(infinitiu ir)

  1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet de subjuntiu del verb ir
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet de subjuntiu del verb ir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fue·ra (2)
  • Anagrama: feúra

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fuera