fornico

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: fornicò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

for·ni·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fornicar
    [Jo] fornico, fornique, fornic o forniqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fornicar
    [Que jo] fornico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] forniqui o fornique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fornicar
    [Que ell/ella/vostè] fornico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] forniqui o fornique.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

for·ni·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb fornicar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

fornico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de fornicare