fornique

Potser volíeu: forniqué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /foɾˈni.ke/
• Rimes: -ike

Verb

fornique

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fornicar.

   Forma valenciana: [jo] fornico, fornique, fornic o forniqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fornicar.

   [Que jo] forniqui o fornique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fornicar.

   [Que ell/ella/vostè] forniqui o fornique.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb fornicar.

   forniqui o fornique [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: for·ni·que (3)
• Heterograma de 8 lletres (efinoqru)