florí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fɫuˈɾi/
	balear /fɫoˈɾi/, /fɫuˈɾi/
Occidental:	/fɫoˈɾi/

• Rimes: -i
• Etimologia: De l'italià fiorino, moneda amb una flor de lis, emblema dels Mèdici de Florència.

Nom

florí m. ‎(plural florins)

1. Unitat monetària dels Països Baixos abans de l’euro.
2. fòrint
3. (col·loquial, eufemisme, valencià) anus

Relacionats

• NLG (codi)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: guilder ^(en)
• Castellà: florín ^(es) m.
• Francès: florin ^(fr) m.

Verb

florí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de florir.
2. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de florir.

Variants

• [1] florigué
• [2] florigué

Miscel·lània

• Síl·labes: flo·rí (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Català antic

Verb

florí

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de florir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de florir