fiscus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɪs.kʊs/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bhidh- («recipient»), amb l'infix *sko- («menat, grapat»); emparentat etimològicament amb el terme en grec antic πίθος ‎(píthos, «pot»).

Nom

fiscus m. ‎(genitiu fiscī)

1. cistella, panera
2. cistella de la recaptació

   fiscos complures cum pecunia Siciliensi a quodam senatore ad equitem Romanum esse translatos.

3. tresoreria, tresor públic

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	fiscus	fiscī
Vocatiu	fisce	fiscī
Acusatiu	fiscum	fiscōs
Genitiu	fiscī	fiscōrum
Datiu	fiscō	fiscīs
Ablatiu	fiscō	fiscīs