tresor

Català

Tresor (conjunt agrupat...)

• Pronúncia:

Oriental: central /tɾəˈzɔr/, balear /tɾəˈzɔ/

Occidental: /tɾeˈzɔɾ/

• Rimes: -ɔɾ

• Etimologia: Del català medieval tesor, del llatí vulgar thēsauru, acusatiu de thēsaurus, del grec antic θησαυρός ‎(thēsaurós), segle XIV. Doblet del cultisme tesaurus.
• Anagrames: rostre, terrós, terròs, torres, Torres, torrés

Nom

tre·sor m. ‎(plural tresors)

1. Conjunt agrupat de diners o de coses de gran valor.

   Les creus estaven trencades, però eren perfectament identificables; les he vist darrerament ja restaurades dins l'armari on es conserva el tresor de la catedral.

2. Per extensió, qualsevol cosa o persona ben valorada.

   Ets l'home més gran del món! — Gaspar, ets un tresor!

3. Lloc, en especial un edifici, on es guarda el tresor de la primera accepció.
4. Obra, arxiu, etc., que recull mots i sovint també expressions sobre un tema, context o llengua concrets.

Sinònims

• (cosa valorada) joia
• [3] tresoreria

Traduccions

Conjunt agrupat de diners

• Alemany: Schatz ^(de) m.
• Anglès: treasure ^(en)
• Castellà: tesoro ^(es)
• Eslovac: poklad ^(sk) m.
• Esperanto: trezoro ^(eo)

• Francès: trésor ^(fr) m.
• Italià: tesoro ^(it) m.
• Polonès: skarb ^(pl) m.
• Portuguès: tesouro ^(pt) m.
• Rus: сокро́вище ^(ru) n. ‎(sokróvisxe)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Jesús Massip i Fonollosa, El tresor de la catedral de Tortosa i la guerra civil de 1936, 2003

Anna Murià, La peixera, 2005