fart

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfart/
  • Rimes: -aɾt
  • Etimologia: Del llatí fartus, participi de farciō ‎(«farcir»), segle XV

Nom[modifica]

fart m. ‎(plural farts)

  1. Excés de menjar.
  2. Acció feta en gran quantitat.
    S’ha fet un fart de riure.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

fart m. ‎(femení farta, plural masculí farts, plural femení fartes)

  1. Que ha menjat en excés.
  2. Fastiguejat d’una cosa per l’excés.
    Estic fart del seu egoisme.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

fart m. ‎(plural farts, femení farta)

  1. fartaner
    Ets un fart, estàs tot el dia menjant.

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /fɑːt/
  • Etimologia: Del protogermànic fertaną, del protoindoeuropeu *perd-.

Nom[modifica]

fart ‎(plural farts)

  1. pet

Compostos i expressions[modifica]

  • old fart: vell antiquat

Verb[modifica]

fart ‎(3a persona singular present farts, gerundi farting, passat i participi farted)

  1. petar-se