faringe

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

La faringe
  • Pronúncia(i): oriental /fəˈɾiɲ.ʒə/, occidental /faˈɾiɲ.d͡ʒe/
  • Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárunx), segle XIX.

Nom[modifica]

faringe f. ‎(plural faringes)

  1. (anatomia) La part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; forma part del sistema digestiu i del respiratori de molts organismes.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fa·rin·ge (3)
  • Anagrama: enfigar

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \faˈɾiŋ.xe\, meridional \faˈɾiŋ.he\
Americà: alt \faˈɾiŋ.x(e)\, baix \faˈɾiŋ.he\, austral \faˈɾiŋ.xe\
  • Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárunx) (phárunks).

Nom[modifica]

faringe f. ‎(plural faringes)

  1. (anatomia) faringe

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fa·rin·ge (3)

Vegeu també[modifica]

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre faringe


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /faˈrin.d͡ʒe/
  • Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárunx) (phárunks).

Nom[modifica]

faringe f. ‎(plural faringi)

  1. (anatomia) faringe

Termes derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]


Portuguès
[modifica]

  • Pronúncia: /fɐ.ʁĩ.ʒɨ/
  • Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárunx) (phárunks).

Nom[modifica]

faringe f. ‎(plural faringes)

  1. (anatomia) faringe