faringe

Català

La faringe

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fəˈɾiɲ.ʒə/, occidental /faˈɾiɲ.d͡ʒe/
• Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárynx), segle XIX.

Nom

faringe f. ‎(plural faringes)

1. (anatomia) La part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; forma part del sistema digestiu i del respiratori de molts organismes.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pharynx ^(en)
• Castellà: faringe ^(es) f.
• Francès: pharynx ^(fr) m.
• Italià: faringe ^(it) f.
• Portuguès: faringe ^(pt) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·rin·ge (3)
• Heterograma de 7 lletres (aefginr)
• Anagrama: enfigar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \faˈɾiŋ.xe\, meridional \faˈɾiŋ.he\

Americà: alt \faˈɾiŋ.x(e)\, baix \faˈɾiŋ.he\, austral \faˈɾiŋ.xe\

• Rimes: -inxe
• Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárynx) (phárunks).

Nom

faringe f. ‎(plural faringes)

1. (anatomia) faringe

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·rin·ge (3)
• Heterograma de 7 lletres (aefginr)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre faringe

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /faˈrin.d͡ʒe/
• Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárynx) (phárunks).

Nom

faringe f. ‎(plural faringi)

1. (anatomia) faringe

Termes derivats

• faringeo
• faringite
• faringoiatria
• faringoscopia
• faringotomia

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·rìn·ge (3)
• Heterograma de 7 lletres (aefginr)
• Anagrames: fingerà, grafeni

Portuguès

• Pronúncia: /fɐ.ʁĩ.ʒɨ/
• Etimologia: Del grec antic φάρυγξ ‎(phárynx) (phárunks).

Nom

faringe f. ‎(plural faringes)

1. (anatomia) faringe