física

Potser volíeu: fisica

Català

• Pronúncia: oriental /ˈfi.zi.kə/, occidental /ˈfi.zi.ka/
• Etimologia: Del llatí physica, provinent del grec antic φυσική ‎(phusikḗ, «de la natura»).

Nom

fí·si·ca f. ‎(només en singular)

1. Ciència que estudia les propietats i interaccions de la matèria, de l'espai, del temps i de l'energia.

Traduccions

Ciència

• Albanès : fizikë ^(sq)
• Alemany : Physik ^(de) f.
• Anglès : physics ^(en)
• Búlgar : физика ^(bg) f.
• Castellà : física ^(es) f.
• Danès : fysik ^(da)
• Esperanto : fiziko ^(eo)
• Finès : fysiikka ^(fi)
• Francès : physique ^(fr) f.
• Frisó occidental : natuerkunde ^(fy), natuerwittenskip ^(fy)
• Grec : φυσική ^(el) ‎(fissikí)
• Interlingua : physica ^(ia)
• Italià : fisica ^(it) f.

• Llatí : physica ^(la)
• Malai : ilmu alam ^(ms)
• Neerlandès : fysica ^(nl), natuurkunde ^(nl)
• Papiament : físika ^(pap)
• Polonès : fizyka ^(pl)
• Portuguès : física ^(pt) f.
• Romanès : fizică ^(ro) f.
• Rus : физика ^(ru) f. ‎(fizika)
• Suec : fysik ^(sv)
• Turc : fizik ^(tr)
• Txec : fysika ^(cs)
• Vietnamita: vật lý học ^(vi)

Nom

fí·si·ca f. ‎(plural físiques)

1. forma femenina de físic

Traduccions

Dona versada en física

• Alemany : Physikerin ^(de) f.

• Danès : fysikerinde ^(da) c.

Adjectiu

fí·si·ca f. ‎(plural físiques)

1. forma femenina de físic

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /ˈfi.si.ka/

Americà: alt /ˈfi.s(i).ka/, baix /ˈfi.si.ka/

Nom

fí·si·ca f. ‎(només en singular)

1. física

Adjectiu

fí·si·ca f. ‎(plural físicas)

1. forma femenina de físico