fènyer

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: fényer


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈfɛ.ɲə/, balear /ˈfə.ɲə/, /ˈfɛ.ɲə/
Occidental: nord-occidental /ˈfe.ɲe/, valencià /ˈfe.ɲeɾ/
  • Etimologia: Del llatí fingere ‎(«pastar»), segle XIII.

Verb[modifica]

fè·nyer trans.

  1. Procés manual de treballar la massa amb la finalitat de donar-li cos, força i forma a la peça de pa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: fenyo, feny, fenyem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí fingere, amb el sentit de «modelar» passà figuradament a «fingir».

Verb[modifica]

fènyer

  1. fènyer
  2. fingir, simular, fer veure

Vegeu també[modifica]