expedientes
Potser volíeu: expedientés
Català[modifica]
Verb[modifica]
expedientes
- segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de expedientar
- (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb expedientar
Variants[modifica]
- [2] expedientis
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ex·pe·di·en·tes (5)
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ɛks.pɛ.dɪˈɛn.teːs/
Adjectiu[modifica]
expedientēs