expedientis
Català[modifica]
Verb[modifica]
expedientis
- segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb expedientar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ex·pe·di·en·tis (5)
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ɛks.pɛ.dɪˈɛn.tɪs/
Adjectiu[modifica]
expedientis
- genitiu masculí/femení/neutre singular de expediēns