estrena

Potser volíeu: estrenà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtɾɛ.nə/, occidental /esˈtɾe.na/
• Rimes: -ɛna
• Etimologia: [1] Postverbal de estrenar per l’ús per primera vegada de les estrenes [2] rebudes.
• Etimologia: [2] Del llatí strēna ‎(«present de bon auguri»), de Strēnia ‎(«Estrènia»), deessa de l’any nou i dels bons auguris, segle XIV.

Nom

estrena f. ‎(plural estrenes)

1. Acció i efecte d'estrenar o estrenar-se.
2. Fet o circumstància que es produeix per primera vegada.
3. Primera representació o projecció públiques d'una obra de teatre, pel·lícula, espectacle...

   L'estrena de la pel·lícula serà el mes de març.

Compostos i expressions

• d'estrena
• fer estrena

Traduccions

D’estrenar

• Anglès: premiere ^(en)
• Castellà: estreno ^(es) m.
• Francès: étrenne ^(fr) f.

Nom

estrena f. ‎(plural estrenes)

1. (sovint en plural) Regal com a gratificació d’un servei ordinari.

Derivats

• estrenar

Traduccions

Regal

• Anglès: tip ^(en)
• Castellà: aguinaldo ^(es) m., estrena ^(es) f.

Verb

estrena

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de estrenar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb estrenar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tre·na (3)
• Anagrames: enartes, enartés, Ernesta, estaren, tensaré, tesaren

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈtɾe.na/, meridional /ehˈtɾe.na/

Americà: alt /esˈt͡se.na/, baix /ehˈtɾe.na/

• Rimes: -ena

Nom

estrena f. ‎(plural estrenas)

1. (sovint en plural) estrena (regal)
2. (desús) forma alternativa de estreno

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tre·na (3)