estrena

De Viccionari
Potser volíeu: estrenà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈtɾɛ.nə/, occidental /esˈtɾe.na/
  • Rimes: -ɛna
  • Etimologia: [1] Postverbal de estrenar per l’ús per primera vegada de les estrenes [2] rebudes.
  • Etimologia: [2] Del llatí strēna ‎(«present de bon auguri»), de Strēnia ‎(«Estrènia»), deessa de l’any nou i dels bons auguris, segle XIV.

Nom[modifica]

estrena f. ‎(plural estrenes)

  1. Acció i efecte d'estrenar o estrenar-se.
  2. Fet o circumstància que es produeix per primera vegada.
  3. Primera representació o projecció públiques d'una obra de teatre, pel·lícula, espectacle...
    L'estrena de la pel·lícula serà el mes de març.

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

estrena f. ‎(plural estrenes)

  1. (sovint en plural) Regal com a gratificació d’un servei ordinari.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

estrena

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de estrenar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb estrenar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /esˈtɾe.na/, meridional /ehˈtɾe.na/
Americà: alt /esˈt͡se.na/, baix /ehˈtɾe.na/

Nom[modifica]

estrena f. ‎(plural estrenas)

  1. (sovint en plural) estrena (regal)
  2. (desús) forma alternativa de estreno

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·tre·na (3)