estrena
Potser volíeu: estrenà
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /əsˈtɾɛ.nə/, occidental /esˈtɾe.na/
- Rimes: -ɛna
- Etimologia: [1] Postverbal de estrenar per l’ús per primera vegada de les estrenes [2] rebudes.
- Etimologia: [2] Del llatí strēna («present de bon auguri»), de Strēnia («Estrènia»), deessa de l’any nou i dels bons auguris, segle XIV.
Nom[modifica]
estrena f. (plural estrenes)
- Acció i efecte d'estrenar o estrenar-se.
- Fet o circumstància que es produeix per primera vegada.
- Primera representació o projecció públiques d'una obra de teatre, pel·lícula, espectacle...
- L'estrena de la pel·lícula serà el mes de març.
Compostos i expressions[modifica]
Traduccions[modifica]
Nom[modifica]
estrena f. (plural estrenes)
- (sovint en plural) Regal com a gratificació d’un servei ordinari.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Verb[modifica]
estrena
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de estrenar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb estrenar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /esˈtɾe.na/, meridional /ehˈtɾe.na/
- Americà: alt /esˈt͡se.na/, baix /ehˈtɾe.na/
- Rimes: -ena
Nom[modifica]
estrena f. (plural estrenas)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: es·tre·na (3)
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Substantius femenins en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Substantius femenins en castellà
- Mots en castellà de 3 síl·labes