estrenar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əs.tɾəˈna/
Occidental:  nord-occidental /es.tɾeˈna/, valencià /es.tɾeˈnaɾ/
Informal:  nord-occidental /as.tɾeˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: estrenà
  • Etimologia: De estrena, segle XV, del llatí strēna ‎(«regal de bon auguri»). Originalment «recompensar amb estrenes», figuradament per l’ús per primera vegada dels presents rebuts.

Verb[modifica]

estrenar trans., pron. ‎(pronominal estrenar-se)

  1. Utilitzar una cosa per primer cop.
  2. Referit a un espectacle, a una representació teatral, musical, etc. presentar-lo al públic per primer cop.
  3. (pronominal) Fer per primera vegada alguna activitat.
  4. (pronominal) Iniciar un ofici o professió del que no es té experiència prèvia.
  5. (pronominal) Referit a un comerciant, aconseguir la primera transacció del dia.
  6. Recompensar algú amb diners o amb un present, una estrena.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: estreno, estrena, estrenem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]