estreno

Potser volíeu: estrenó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əsˈtɾɛ.nu/
	balear /əsˈtɾə.no/, /əsˈtɾɛ.nu/
Occidental:	/esˈtɾe.no/

• Rimes: -ɛno
• Etimologia: Del castellà estreno, segle XX.

Nom

estreno m. ‎(plural estrenos)

1. (castellanisme) estrena

Verb

estreno

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estrenar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb estrenar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb estrenar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tre·no (3)
• Anagrames: roentes, roentés, tenores

Vegeu també

• Obres de referència: Optimot
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre estreno

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈtɾe.no/, meridional /ehˈtɾe.no/

Americà: alt /esˈt͡se.no/, baix /ehˈtɾe.no/

• Rimes: -eno
• Etimologia: Deverbal de estrenar.

Nom

estreno m. ‎(plural estrenos)

1. estrena

Verb

estreno

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb estrenar

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tre·no (3)
• Anagrames: enteros, entores, entorés, eternos, noreste, nortees, norteés, rótenes, sorteen, teneros, tenores, tóneres, tornees, torneés, tórnese

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre estreno