estavellara

Potser volíeu: estavellarà

Català

Verb

estavellara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb estavellar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb estavellar

Variants

• [1] estavellés, estavellàs
• [2] estavellés, estavellàs

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·ve·lla·ra (5)
• Anagrames: atavellar-se, atavellares