estavellar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əs.tə.βəˈʎa/, balear /əs.tə.vəˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /es.ta.βeˈʎa/
valencià /es.ta.veˈʎaɾ/, /es.ta.βeˈʎaɾ/
Informal:  nord-occidental /as.ta.βeˈʎa/

Verb[modifica]

estavellar trans., pron. ‎(pronominal estavellar-se)

  1. Treure la tavella dels llegums donant cops.
  2. Fer miques una cosa violentament.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: estavello, estavella, estavellem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·ta·ve·llar (4)
  • Anagrama: tavellares

Vegeu també[modifica]