estés

Potser volíeu: estes, estès

Català

Verb

estés ‎(infinitiu estar)

1. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb estar.
2. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb estar.

estés ‎(infinitiu estendre)

1. (valencià) Participi masculí singular del verb estendre.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tés (2)
• Anagrames: setes, teses, tesés