espòiler

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈpɔj.ɫər/, occidental /esˈpɔj.ɫeɾ/
  • Etimologia: De l'anglès spoiler, de spoil i el sufix -er, segle XX.

Nom[modifica]

espòiler m. ‎(plural espòilers)

  1. Descobriment abans d'hora d'una part rellevant d'una obra literària o audiovisual (sobretot), que esguerra l'efecte sorpresa o el plaer de la descoberta i pot fer disminuir l'interès per la resta de l'obra.
    «Sense fer cap espòiler, Santos va avançar que a Mentida hi ha un “noi que va ser condemnat als 14 anys per assassinat en primer grau”.» (Jordi Nopca, «Care Santos i Rodrigo Muñoz guanyen els premis Edebé», Diari ARA, gen. 2015)

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·pòi·ler (3)

Vegeu també[modifica]