esgarrifar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /əz.ɣə.riˈfa/
Occidental: nord-occidental /ez.ɣa.riˈfa/, valencià /ez.ɣa.riˈfaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: esgarrifà
  • Etimologia: Probablement format a partir del verb ser i una variant de calfred, evolució visible en la forma balear.

Verb[modifica]

es·gar·ri·far trans., pron. ‎(pronominal esgarrifar-se)

  1. Patir una forta tremolor, en especial quan es per raons emotives.
  2. Patir una forta emoció d'horror.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]