Vés al contingut

escur

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): (verb) balear /əsˈkuɾ/
  • Etimologia: Del català antic, mantingut en alguerès per influència del sard iscuru i del sasserès ischuru.

Nom[modifica]

escur m. ‎(plural escurs)

  1. (alguerès) obscuritat

Verb[modifica]

escur

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escurar

Miscel·lània[modifica]

Català antic[modifica]

  • Etimologia: De escurar ‎(«obscurir»).

Adjectiu[modifica]

escur

  1. obscur

Nom[modifica]

escur m. ‎(plural escurs)

  1. obscuritat

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

escur

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de escurar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de escurar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de escurar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de escurar

Vegeu també[modifica]