escull

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əsˈkuʎ/
	balear /əsˈkuʎ/, /əsˈkuj/
Occidental:	/esˈkuʎ/

• Rimes: -uʎ
• Etimologia: Del llatí scŏpŭlus, segle XIV.

Nom

escull m. ‎(plural esculls)

1. Porció de roca que emergeix de l'aigua del mar, normalment en la proximitat d'un penya-segat.
2. Dificultat en la navegació o de qualsevol altra mena.

Sinònims

• illot
• entrebanc

Traduccions

Traduccions

• Anglès: reef ^(en), skerry ^(en)
• Castellà: escollo ^(es), arrecife ^(es)
• Francès: écueil ^(fr), récif ^(fr)
• Italià: scoglio ^(it)

Verb

escull

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de escollir.
2. (balear, valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escollir.
3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb escollir.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cull (2)
• Anagrames: culles, lluces, lluesc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot