escudella

De Viccionari
Potser volíeu: escudellà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əs.kuˈðe.ʎə/, occidental /es.kuˈðe.ʎa/
Informal: occidental /as.kuˈðe.ʎa/, nord-occidental /as.kuˈðe.ʎɛ/
  • Rimes: -eʎa
  • Etimologia: Del llatí scutella ‎(«tasseta, copeta»), segle XIII.

Nom[modifica]

escudella f. ‎(plural escudelles)

  1. Recipient ceràmic en forma de semiesfera usat especialment per a menjar-hi aliments amb brou.
  2. Ració d'aliment que cap en el recipient anterior.
  3. Tassa gran de forma semiesfèrica o similar pensada per a prendre líquids (brou, llet, etc).
  4. Peça de contorn semiesfèric usada pels terrissaires com a suport per a la construcció d'altres peces que tenen forma semiesfèrica.
  5. En un molí d'oli, peça buidada dins la qual es premen les olives amb la mola.
  6. (arcaisme) En les tendes de campanya, peça que cobria l'extrem superior.
  7. (cuina) Plat compost per pasta, llegums o arròs, brou de carn i sovint també algunes verdures.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

escudella

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de escudellar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb escudellar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·cu·de·lla (4)
  • Anagrama: desllaceu

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \es.kuˈðe.ʎa\, meridional \eh.kuˈðe.ʝa\
Americà: alt /es.k(u)ˈde.ʝa/, baix \eh.kuˈðe.ʝa\, austral \eh.kuˈðe.ʒa\

Nom[modifica]

escudella f. ‎(plural escudellas)

  1. escudella (plat compost per pasta...)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·cu·de·lla (4)