esclarir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əs.kɫəˈɾi/
Occidental:  nord-occidental /es.kɫaˈɾi/, valencià /es.kɫaˈɾiɾ/

Verb[modifica]

esclarir trans., pron. ‎(pronominal esclarir-se)

  1. Desfer nusos dels cabells.
    «Sa mare la pentinava amb una pinteta d'or. Sa tia els hi esclaria els cabells, de dos en dos.» ((Gabriel Alomar, «La dama d'Aragó», La columna de foc))
  2. Quedar l'ambient lliure d'elements que tapen la claror: humitat, núvols i ombres.
    «Corrent fins a perdre l'alè, els nois ni es miraven el paisatge. Tan sols controlaven la posició del sol darrere dels núvols que s'esclarien, esperant que no tornés a ploure a bots i barrals.» ((Steve Stevenson, L'escull de les meduses, 2014))
  3. esbandir

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esclareixo, esclareix, esclarim

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·cla·rir (3)

Vegeu també[modifica]