escatir

Català

Rimes: -i(ɾ)
Etimologia: Incerta, originalment «escapçar la part sobrera», relacionat amb escatar ‎(‘treure l’escata’) i l’antic escatmar ‎(‘nafrar’), segle XV.

escatir trans.

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	escatir			haver escatit
gerundi	escatint			havent escatit
participi	escatit, escatida, escatits, escatides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	escateixo	escateixes	escateix	escatim	escatiu	escateixen
	escatesc						bal
	escateixi						sept
	escatisc	escatixes	escatix			escatixen	occ
	escatixo						n-occ
imperfet	escatia	escaties	escatia	escatíem	escatíeu	escatien
passat simple	escatí	escatires	escatí	escatírem	escatíreu	escatiren
futur	escatiré	escatiràs	escatirà	escatirem	escatireu	escatiran
condicional	escatiria	escatiries	escatiria	escatiríem	escatiríeu	escatirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	escateixi	escateixis	escateixi	escatim	escatiu	escateixin
	escatisca	escatisques	escatisca			escatisquen	occ
	escatesqui	escatesquis	escatesqui	escatiguem	escatigueu	escatesquin	bal
imperfet	escatís	escatissis	escatís	escatíssim	escatíssiu	escatissin
		escatisses		escatíssem	escatísseu	escatissen
	escatira	escatires	escatira	escatírem	escatíreu	escatiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	escateix	escateixi	escatim	escatiu	escateixin
	–		escatesqui	escatiguem		escatesquin	bal
	–	escatix	escatisca			escatisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... escatit
perfet				havem	haveu		... escatit
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... escatir
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... escatir
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... escatit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... escatit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... escatit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... escatit
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... escatit
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... escatir
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... escatir
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... escatit
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... escatit
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... escatit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... escatit
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... escatit

Paradigmes de flexió: escateixo, escateix, escatim

escatir

escapçar la part sobrera
«Demanat de les senyals del dit falchó, e dix que los lagramés ha esquinsats e és escatit de dues plomes, en la ala dreta, d' una de cudell e l' altre d' agulla e stà blanquet. I altres senyals no li sap.» (No serets tots temps batle, segle XIV)

Conjugació antiga