escatir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əs.kəˈti/
Occidental:  nord-occidental /es.kaˈti/, valencià /es.kaˈtiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Incerta, originalment «escapçar la part sobrera», relacionat amb escatar ‎(«treure l’escata») i l’antic escatmar ‎(«nafrar»), segle XV.

Verb[modifica]

escatir trans.

  1. esporgar (una planta)
  2. dilucidar
  3. investigar, esbrinar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: escateixo, escateix, escatim

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

escatir

  1. escapçar la part sobrera
    «Demanat de les senyals del dit falchó, e dix que los lagramés ha esquinsats e és escatit de dues plomes, en la ala dreta, d' una de cudell e l' altre d' agulla e stà blanquet. I altres senyals no li sap.» (No serets tots temps batle, segle XIV)

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]