esbandira

Potser volíeu: esbandirà

Català

Verb

esbandira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir.

Variants

• [1] esbandigués, esbandissi, esbandiguera, esbandís
• [2] esbandigués, esbandissi, esbandiguera, esbandís

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·ra (4)
• Anagrames: abadernis, abanderis, abrinades, esbadinar, esbrinada