esbandigués
Català[modifica]
Verb[modifica]
esbandigués
- (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir
- (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir
Variants[modifica]
- [1] esbandissi, esbandiguera, esbandís, esbandira
- [2] esbandissi, esbandiguera, esbandís, esbandira
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: es·ban·di·gués (4)
- Anagrama: bandegéssiu