ermita

Potser volíeu: ermità

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈmi.tə/, occidental /eɾˈmi.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia: Del llatí eclesiàstic eremita, derivat del grec antic ἐρημίτης ‎(erēmítēs).

Nom

ermita f. ‎(plural ermites)

1. Lloc on viu un eremita.
2. Capella situada en un lloc isolat.

Traduccions

1

• Anglès: hermitage ^(en)
• Castellà: ermitage ^(es)
• Francès: ermite ^(fr)
• Italià: eremo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: er·mi·ta (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeimrt)
• Anagrames: atreim, emirat, iteram, merita, merità, metria, traiem, traíem, tremia

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB