eremita

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Nom[modifica]

e·re·mi·ta m. f. ‎(plural eremites)

  1. En el cristianisme, persona que decideix viure aïllat de la civilització per dedicar-se a l'oració amb Déu.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /e.ɾeˈmi.ta/
Americà: alt /e.ɾeˈmi.t(a)/, baix /e.ɾeˈmi.ta/

Nom[modifica]

e·re·mi·ta m. ‎(plural eremitas)

  1. eremita

Sinònims[modifica]


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

erēmīta f. ‎(genitiu erēmītae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu erēmīta erēmītae
Vocatiu erēmīta erēmītae
Acusatiu erēmītam erēmītās
Genitiu erēmītae erēmītārum
Datiu erēmītae erēmītīs
Ablatiu erēmītā erēmītīs
  1. eremita