eremita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ɾəˈmi.tə/, occidental /e.ɾeˈmi.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia: Del llatí erēmīta, doblet de ermità.

Nom

eremita m. f. ‎(plural eremites)

1. En el cristianisme, persona que decideix viure aïllat de la civilització per dedicar-se a l'oració amb Déu.

Sinònims

• anacoreta
• ermità

Derivats

• eremitisme

Traduccions

Traduccions

• Anglès: hermit ^(en)
• Castellà: ermitaño ^(es)

• Francès: ermite ^(fr)
• Italià: eremita ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·re·mi·ta (4)
• Anagrames: atrèiem, atréiem, emèrita, Emèrita, eritema, temeria

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /e.ɾeˈmi.ta/

Americà: alt /e.ɾeˈmi.t(a)/, baix /e.ɾeˈmi.ta/

• Rimes: -ita

Nom

eremita m. ‎(plural eremitas)

1. eremita

Sinònims

• ermitaño

Miscel·lània

• Síl·labes: e·re·mi·ta (4)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɛ.reːˈmiː.ta/
• Etimologia: Del grec antic ἐρημίτης ‎(erēmítēs).

Nom

erēmīta f. ‎(genitiu erēmītae)

1. eremita

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	erēmīta	erēmītae
Vocatiu	erēmīta	erēmītae
Acusatiu	erēmītam	erēmītās
Genitiu	erēmītae	erēmītārum
Datiu	erēmītae	erēmītīs
Ablatiu	erēmītā	erēmītīs