ermità

Potser volíeu: ermita

Català

• Pronúncia: oriental /ər.miˈta/, occidental /eɾ.miˈta/
• Rimes: -a
• Etimologia: Del llatí erēmīta, segle XIV, doblet de eremita.
• Anagrames: atreim, emirat, iteram, merita, merità, metria, traiem, traíem, tremia

Nom

er·mi·tà m. ‎(plural ermitans, femení ermitana)

1. Persona que viu en una ermita o en té la seva propietat.
2. Expressió utilitzada per a la gent poc sociable o que sempre es tanca a casa.

Traduccions

Persona que viu en una ermita

• Castellà: ermitaño ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot