- Pronúncia: oriental /ər.miˈta/, occidental /eɾ.miˈta/
- Rimes: -a
- Etimologia: Del llatí erēmīta, segle XIV, doblet de eremita.
- Anagrames: atreim, emirat, iteram, merita, merità, metria, traiem, traíem, tremia
er·mi·tà m. (plural ermitans, femení ermitana)
- Persona que viu en una ermita o en té la seva propietat.
- Expressió utilitzada per a la gent poc sociable o que sempre es tanca a casa.
Persona que viu en una ermita