enrogallares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ru.ɣəˈʎa.ɾəs/
	balear /ən.ro.ɣəˈʎa.ɾəs/, /ən.ru.ɣəˈʎa.ɾəs/
Occidental:	/en.ro.ɣaˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

enrogallares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de enrogallar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrogallar

Variants

• [2] enrogallessis, enrogallesses, enrogallassis, enrogallasses

Miscel·lània

• Anagrames: enregollaràs, enrogallar-se