ennui
Salta a la navegació
Salta a la cerca
↑ Alfred de Vigny, Journal d’un poète, Editions Librairire Delagrave, 1921, p.86
↑ Joris-Karl Huysmans, La Cathédrale, ed.Plon-Nourrit, 1915
↑ Octave Mirbeau, Le Tripot aux champs, Le Journal, 27 de setembre del 1896
Francès[modifica]
Nom[modifica]
ennui m. (plural ennuis)
- avorriment
- L’ennui est la grande maladie de la vie ; on ne cesse de maudire sa brièveté, et toujours elle est trop longue, puisqu’on n’en sait que faire.[1]—«L'avoriment és la gran malaltia de la vida; no parem de maleir la seva brevetat, però sempre és massa llarga, puix que no sabem què fer.»
- deixadesa, desídia
- Cet état de tranquillité un peu dolente […] cessa brusquement. Un jour, l’ennui s’implanta en lui, l’ennui noir qui ne permet ni de travailler, ni de lire, ni de prier, qui vous accable à ne plus savoir ni que devenir, ni que faire.[2]—«Aquest estat de tranquil·litat una mica trist...cessa bruscament. Un dia, la desídia s'implanta en nosaltres, una deixadesa negra que no permet ni treballar ni llegir ni resar, que ens lliga a no saber ni què ser ni què fer.»
- cabòria, neguit, preocupació
- Beaucoup s’en vont. Ceux qui restent se désaffectionnent de leur champ ; ils traînent leurs ennuis sur la glèbe, tourmentés par des aspirations vagues, des idées confuses d’ambitions nouvelles et de jouissances qu’ils ne connaîtront jamais.[3]—«Molts marxen. Els que es queden es desentenen dels seus camps; arrosseguen els seus neguits sobre la terra, turmentats per vagues aspiracions, idees confuses de noves ambicions i de satisfaccions que mai coneixeran.»
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada ennui al Trésor de la langue française informatisé
