ennui

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɑ̃.nɥi/
    àudio
  • Etimologia: Del ennuyer.

Nom[modifica]

ennui m. ‎(plural ennuis)

  1. avorriment
    «L’ennui est la grande maladie de la vie ; on ne cesse de maudire sa brièveté, et toujours elle est trop longue, puisqu’on n’en sait que faire.» (Alfred de Vigny, Journal d’un poète, Editions Librairire Delagrave, 1921, p.86)
    L'avoriment és la gran malaltia de la vida; no parem de maleir la seva brevetat, però sempre és massa llarga, puix que no sabem què fer.
  2. deixadesa, desídia
    «Cet état de tranquillité un peu dolente […] cessa brusquement. Un jour, l’ennui s’implanta en lui, l’ennui noir qui ne permet ni de travailler, ni de lire, ni de prier, qui vous accable à ne plus savoir ni que devenir, ni que faire.» (Joris-Karl Huysmans, La Cathédrale, ed.Plon-Nourrit, 1915)
    Aquest estat de tranquil·litat una mica trist...cessa bruscament. Un dia, la desídia s'implanta en nosaltres, una deixadesa negra que no permet ni treballar ni llegir ni resar, que ens lliga a no saber ni què ser ni què fer.
  3. cabòria, neguit, preocupació
    «Beaucoup s’en vont. Ceux qui restent se désaffectionnent de leur champ ; ils traînent leurs ennuis sur la glèbe, tourmentés par des aspirations vagues, des idées confuses d’ambitions nouvelles et de jouissances qu’ils ne connaîtront jamais.» (Octave Mirbeau, Le Tripot aux champs, Le Journal, 27 de setembre del 1896)
    Molts marxen. Els que es queden es desentenen dels seus camps; arrosseguen els seus neguits sobre la terra, turmentats per vagues aspiracions, idees confuses de noves ambicions i de satisfaccions que mai coneixeran.

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Trésor de la langue française informatisé sobre ennui