ennui

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɑ̃.nɥi/
    àudio
  • Etimologia: Del ennuyer.

Nom[modifica]

ennui m. ‎(plural ennuis)

  1. avorriment
    L’ennui est la grande maladie de la vie ; on ne cesse de maudire sa brièveté, et toujours elle est trop longue, puisqu’on n’en sait que faire.[1]—«L'avoriment és la gran malaltia de la vida; no parem de maleir la seva brevetat, però sempre és massa llarga, puix que no sabem què fer.»
  2. deixadesa, desídia
    Cet état de tranquillité un peu dolente […] cessa brusquement. Un jour, l’ennui s’implanta en lui, l’ennui noir qui ne permet ni de travailler, ni de lire, ni de prier, qui vous accable à ne plus savoir ni que devenir, ni que faire.[2]—«Aquest estat de tranquil·litat una mica trist...cessa bruscament. Un dia, la desídia s'implanta en nosaltres, una deixadesa negra que no permet ni treballar ni llegir ni resar, que ens lliga a no saber ni què ser ni què fer.»
  3. cabòria, neguit, preocupació
    Beaucoup s’en vont. Ceux qui restent se désaffectionnent de leur champ ; ils traînent leurs ennuis sur la glèbe, tourmentés par des aspirations vagues, des idées confuses d’ambitions nouvelles et de jouissances qu’ils ne connaîtront jamais.[3]—«Molts marxen. Els que es queden es desentenen dels seus camps; arrosseguen els seus neguits sobre la terra, turmentats per vagues aspiracions, idees confuses de noves ambicions i de satisfaccions que mai coneixeran.»

Vegeu també[modifica]

  • Alfred de Vigny, Journal d’un poète, Editions Librairire Delagrave, 1921, p.86
  • Joris-Karl Huysmans, La Cathédrale, ed.Plon-Nourrit, 1915
  • Octave Mirbeau, Le Tripot aux champs, Le Journal, 27 de setembre del 1896