enfugires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɱ.fuˈʒi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.fuˈʒi.ɾes/, valencià /eɱ.fuˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

enfugires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enfugir-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfugir-se.

Variants

• [2] enfugissis, enfugisses

Miscel·lània

• Anagrama: enfugir-se