enfugir-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əɱ.fuˈʒir.sə/
balear /əɱ.fuˈʒiɾ.sə/, /əɱ.fu.ʒirˈsə/
Occidental:  nord-occidental /eɱ.fuˈʒir.se/, valencià /eɱ.fuˈd͡ʒiɾ.se/
  • Rimes: -iɾse
  • Etimologia: Fals tall sil·làbic de fugir-se'n per les formes personals amb els pronoms proclítics (se’n fuig > s’enfuig).

Verb[modifica]

enfugir-se pron.

  1. escapar-se

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: m'enfujo, s'enfuig, ens enfugim

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]