enfugira

Potser volíeu: enfugirà

Català

Verb

enfugira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfugir-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfugir-se.

Variants

• [1] enfugís
• [2] enfugís

Miscel·lània

• Anagrames: afiguren, furgaien