enfangue

Català

Verb

enfangue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enfangar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enfangar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enfangar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enfangar

Variants

• [1] enfango, enfangui, enfang
• [2] enfangui, enfango
• [3] enfangui, enfango
• [4] enfangui

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fan·gue (3)
• Anagrama: ufanegen