enceste

Potser volíeu: encesté

Català

Verb

enceste

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de encestar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb encestar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb encestar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb encestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ces·te (3)
• Anagrames: encetes, encetés

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /enˈθes.te/, meridional \eŋˈθeh.te\

Americà: alt /enˈses.t(e)/, baix \eŋˈseh.te\, austral /enˈseh.te/

• Rimes: -este

Nom

enceste m. ‎(plural encestes)

1. (basquetbol, corfbol) cistella
2. (pilota basca) encestada

Sinònims

• canasta, cesto
• recuperación

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ces·te (3)

Vegeu també

• enceste. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].