empenta

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əmˈpɛn.tə/
balear /əmˈpən.tə/, /əmˈpɛn.tə/
Occidental:  /emˈpen.ta/
Informal:  occidental /amˈpen.ta/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *impicta, forma femenina del participi de impingere, segle XIV.

Nom[modifica]

empenta f. ‎(plural empentes)

  1. Cop donat a una persona, animal o cosa, per impel·lir-li moviment, normalment per a fer-la avançar o perquè perdi l'equilibri, quan és per fer-la avançar el cop és pel darrere, per tant, quan és a una persona és a l'esquena.
  2. (metafòricament) Mena d'acció que una persona fa sobre una altra perquè aquesta segona pugui realitzar una segona acció.
    Na Núria no es decidia a obrir el restaurant, però en Joan li va deixar diners i amb aquesta empenta va poder tirar endavant.
  3. Ànims per prendre la decisió.
  4. Tret de caràcter propi de les persones amb iniciativa i ganes de fer coses.
  5. (hoquei sobre herba) Llançament executat amb un moviment d'acompanyament de l'estic en què la bola surt projectada arran de terra.

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: em·pen·ta (3)

Vegeu també[modifica]