espenta
Potser volíeu: espentà
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /əsˈpɛn.tə/ balear /əsˈpən.tə/, /əsˈpɛn.tə/ Occidental: /esˈpen.ta/ Informal: occidental /asˈpen.ta/
- Etimologia: Substantivació del participi del català antic espent («espès»), del llatí vulgar *expinctus, del verb *expingere («espènyer»), segle XV.
Nom[modifica]
espenta f. (plural espentes)
Verb[modifica]
espenta
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de espentar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb espentar