emboire

Català

Verb

emboire

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de emboirar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb emboirar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb emboirar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb emboirar

Variants

• [1] emboiro, emboiri, emboir
• [2] emboiri, emboiro
• [3] emboiri, emboiro
• [4] emboiri

Miscel·lània

• Síl·labes: em·boi·re (3)
• Anagrames: obeirem, obeírem