eixires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əˈʃi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /ejˈʃi.ɾes/
	valencià /ejˈʃi.ɾes/, /eˈʃi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

eixires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de eixir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb eixir.

Variants

• [1] eixigueres, isqueres
• [2] eixissis, isquesses, isqueres

Miscel·lània

• Anagrames: ireixes, ireixés, reeixís